Més llepolies...

He buscat la imatge del Frigodedo (que m'agradava més) però no l'he trobada. Com a substitut: el Frigopie!

Recorde que quan era menuda a L'Alcúdia, el meu poble, hi havia una "paradeta" de llepolies l'ama de la qual era una dona mooolt velleta que li deien la tia Pasqualeta. Nosaltres, en eixir de l'escola, anàvem a comprar xiclets de pesseta. La tia Pasqualeta estava allà asseguda al seu tendur menjant un plat de fideus del "putxero". No sé si cada dia menjava el mateix, però només la recorde menjant aquest plat!

Els xiclets de pesseta no eren massa bons però, clar, amb cinc "duros" tenies... 25 xiclets! En morir la tia Pasqualeta, s'acabaren els xiclets de pesseta, perquè només ella en venia.

Després van venir els recreatius que, a més de llepolies, tenien màquines de videojoc (Bubble, Tetris...) però ja no era el mateix. A l'Alcúdia ja no hi ha "paradetes" però ací, a Beneixama, que és un poble molt menut (1.800) hi ha el quiosc que s'assembla prou a una "paradeta", perquè és mínim i està tot col·locat com si fóra un trencaclosques.

Quin comboi això d'escriure a moltes mans! La teua foto de "xuxes", com veus Berta, m'ha transportat a la paradeta de la meua infantesa.

CONTROLS D'ALCOHOLÈMIA (sense ambicions cinetífiques) (SU1)

Teories (mitjanament comprobades personalment) sobre els controls d’alcoholèmia nocturns.

SITUACIÓ:
Matinada del cap de setmana pels voltants de la zona de festa (i sempre que el mosso sigui un mosso i no una mossa… és així de cru -en tot cas "l'estudi" s'ha fet només en aquests paràmetres i a la zona de Sabadell)

OCUPANTS I CONDUCTOR:

NOI SOL:
Acostumen a parar

NOIA SOLA:
No acostumen a parar

NOI I NOIA:
Si condueix el noi: Acostumen a parar
Si condueix la noia: no paren MAI

NOIS SOLS:
Paren SEGUR (i piten segur! jejeje)

NOIES SOLES:
Paren SEGUR... ara, que també és molt probable que al final ningú hagi de bufar...


Em sembla que no em deixo cap altra combinació... evidentment, si al cotxe només hi van nois i el poli veu que qui condueix és una noia (combinació amb la qual segur que tampoc paren), llavors el que ha de bufar és el poli!

jeje... per casa vostra es reprodueixen els mateixos esquemes?

I algú, a part del Joan Elies, alies Joau (que té un historial considerable de parades i que sempre ha donat 0,0), té experiència diürna amb els controls d'alcoholèmia?!

MÚSICA I NACIONALISMES

Especial pel Joan Elies...





Música y nacionalismos en España. El arte en la era de la ideología
Encabo Fernández, Enrique
Editorial: Erasmus Ediciones / Vilafranca del Penedés, 2008
Idioma: Castellano
Páginas: 200 (24x16 cm.)
Encuadernación: Rústica con solapas

"Muchos son los estudios aparecidos en torno al año 98, especialmente desde el ámbito de la historia y de la literatura. En los últimos años, a la orientación de estos estudios ha pasado, de un carácter descriptivo que ponía el acento en la historiografía, a una cierta aproximación pluridisciplinar al fenómeno del 98 en España.A pesar de que estas nuevas líneas de investigación han aportado una nueva visión en el ámbito de la historia, el pensamiento, el arte o la literatura, en el campo de la música del 98 aún podemos encontrar entremezclados diversos acontecimientos que no aportan demasiada claridad a la hora de comprender cuál era el verdadero ambiente musical en la Península en torno al fin de siglo.Uno de los giros destacados en la musicología hispana pasa por la relectura interdisciplinar de nuestro pasado histórico.

En esta brecha es donde debe situarse este libro de Enrique Encabo, allí donde alcanza su indudable interés."

CONTENIDO:
"A la manera de un prólogo"
Introducción
1- La nacionalización de la cultura
2- El género chico y los difíciles tiempos de la Restauración
3- El género chico en el año 98
4- Gigantes y cabezudos, una obra del 98
5- Descentrando el centro: la nación catalana
6- La fiebre wagneriana en Barcelona
7- El arte en la era de la ideología




Aquestes són les dades del resum de la tesi de l'Enrique presentat al CorteInglés (el llibre, no la tesi).
Jo de música no hi entenc un borrall, i menys encara de teoria de la música, però sempre gaudeixo molt dels articles i les idees del Kike (i sobretot de les seves propostes).

Amb el risc de què em pengi quan se n'enteri, us passo una mini biografia seva i un parell d'enllaços on trobar alguns dels seus articles:


http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=498057

http://www.filomusica.com/filo33/encabo.html

http://www.ucm.es/info/especulo/numero26/orfeo.html




Enrique Encabo és Doctor en Teoria de la literatura i literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (a més de Llicenciat en musicologia i Diplomat en Magisteri Musical).
Ha treballat com a assessor de direcció artística del Gran Teatre del Liceu i actualment
és professor de la acultat d'Educació de la Universitat de Múrcia.

Ha participat en nombrosos congressos nacionals i niternacionals ("Cultural Conquests 1500- 2000" -Praga, 2003-, "New Directions in the Humanities" -Florencia, 2004-, entre d'altres) i és, a més, autor de nombroses publicacions sobre la interrelació entre l'art i el pensament a més d'un àutor de ficció reconegut amb alguns guardons com el Mario Vargas Llosa de cuento (2005) (Primer premi) o el Premi especial Salzillo (2007)(Finalista).

Actualment, com gairebé sempre, té en ment una infinitat de projectes que espero que ell mateix vulgui compartir amb nosaltres...

(Kike, no em matis!! jejej)

CANÇONS DE "PALMAS" més enllà del gènere, l'edat i la cultura

CANÇONS DE "PALMAS" POLÍTICAMENT INCORRECTES (S.U.1)

Per algun motiu que seria força llarg d’analitzar, es pot dir que es tracta, essencialment, d’un joc de nenes… em limito a transcriure algunes de les lletres de les cançons, les dissertacions són totes per vosaltres!

Per cert, també per algun altre motiu que desconec, no en sé cap en català ni tinc constància que existeixi.

Algunes tant servien per picar de mans com per saltar a corda.



DON FEDERICO (diferents versions)

1.
Don Federico, mató a su mujer
la hizo picadillo y la puso a cocer.
La gente que pasaba olía a chas!
y era su mujer que bailaba el chachachá.
Don Federico perdió su cazuela para casarse con una costurera
La costurera perdió su dedal para casarse con un general
El general perdió su espada para casarse con una bella dama
La bella dama perdió su abanico para casarse con don Federico
Don Federico le dijo que no, y la bella dama se desmayó.

2.
Don Federico mató a su mujer,
la hizo picadillo y la puso en la sartén.
La gente que pasaba olía a carne asada,
era la mujer de Don Federico.

Don Federico perdió su gorrera,
para casarse con la costurera.
La costurera perdió su dedal,
para casarse con Don General.
Don General perdió su espada,
para casarse con la Bella Dama.
La Bella Dama perdió su abanico,
para casarse con Don Federico.
Don Federico le dijo que no,
y la Bella Dama se desmayó.

Final 1.Al cabo de dos años le dijo que sí,
y la Bella Dama le dijo: "por aquí !"...

Final 2.Don Federico le dijo que sí,
y los dos juntitos se fueron a París.

EL VERDUGO SANCHO PANZA (diferents versions)

1.
El verdugo Sancho Panza
ha matado a su mujer
porque no tenía dinero
para irse, para irse al café
En el café había una casa,
en la casa una pared,
en la pared había una vía
por la vía, vía, vía pasa el tren.
En el tren había una vieja
que tenía un loro blanco
y el lorito repetía
"Viva Sancho, viva Sancho y su mujer!"

2.
El verdugo Sancho Panza, za
ha matado a su mujer, jer jer
porque no le daba dinero, ero ero
para irse, para irse al café.

El café era una casa, sa
que tenía una pared, ed ed
La pared tenía una vía, ía ía,
por la vía, por la vía pasa el tren.

En el tren había una vieja, ja
que tenía cuatro pelos, elos elos
y los cuatro que tenía, ía ía
eran cuatro, eran cuatro caramelos.


DOCTOR JANO, CIRUJANO

Doctor Jano cirujano,
Hoy tenemos que operar,
En la sala de emergencias,
A una chica de su edad.

Ella tiene 21 años,
Ud tiene un poco más.
Dr Jano cirujano
No se vaya a enamorar.

DON MACARRÓN CHISTERO (mil versions, i cap de comprensible…)

1.
Don Macarrón chistero
alamawé, alamawé
oteo teo tititi
oteo teo tititi
don-ma-ca-rron
chis-pon!

2.
Al macarrón chistero
Alamawea oté, oté, otititi
oté, oté, otitití
Ala guanchuzrí
Mierda para tí,
te la comes tú
te la doy a ti.

3.
Don Macarrón Chistero
A la de one,
Otero, tero, tris, tris, tris
Otero, tero, tris, tris, tris.

A la de one, two, three.


EN LA CALLE DE LA BOMBA

1.
En la calle de la bomba,
redonda, redonda,
hay una zapatería,
¡zapatos! ¡zapatos!
donde van las chicas guapas,
¡guapas! ¡guapas!
a tomarse las medidas:
cuarenta y seis.
Se levantan las falditas,
¡olé! ¡olé!
Se les ve la pantorrilla,
¡socorro! ¡socorro!
y el pobre zapatero,
¡zapatos! ¡zapatos!
se ha caído de la silla.
Morcilla, morcilla,
con pan y mantequilla.

2.
En la calle de la bomba, redonda, redonda.
Hay una zapatería, ía, ía.
Donde van las chicas guapas, guapas,
A tomarse las medidas (¡me va estrecho!).
Se levantan la “faldilla”,olé
se les ve la pantorrilla, ¡ay!
Y el maestro de la escuela,
se ha caído de la silla.
Lo han llevado al hospital, nino, nino (soroll d’ambulància, ¡cómo no!).
Lo han tenido que operar.

(i aquí falta una frase però no la recordo gens ni mica!)


EN LA CALLE 24… (El clàssic dels clàssics)

En la calle veinticuatro-tro
Ha habido un asesinato-to
Una vieja mató a un gato-to
Con la punta del zapato-to
Pobre vieja-ja
Pobre gato-to
Pobre punta del zapato-to

MARY POPPINS/PATO DONALD (Una qüestió de gènere?)

1.
Mary Poppins/Pato Donald
Va a la feria
A comprarse
Un par de medias.
Un par de medias,
No había
Mary Poppins/Pato Donald
Se reía.

DAN DAN DERO (Una altra d’incomprensible… sense comentaris)

Dan dan dero
Dan dan olé olé
Sí sí quiero,
Sí,sí, olé, olé
Mini mini eco
Mini mini yeye
Mini mini eco
Mini mini ye ye
Uco paco uco paco paco yeah


SOMOS CHICAS PISTOLERAS

Somos chicas pistoleras, rubias y morenas,
de la Santa Cruz, ¡la Santa Cruz!
Llevamos medias amarillas,
zapatos con hebillas y hablamos en francés: madame, monsieur.

(Un final que jo no recordo ni com es cantava ni com es feia però que he trobat “documentat”):

No nos gustan los chavales
que llevan coletilla, por eso les decimos:
¡Que toma, que dale, que no nos gustan los chavales!"

LOS SIGNOS DEL ZODIACO
Capricornio, leo, cancer,
aries, libra, piscis, tauro,
virgo, geminis, acuario,
escorpión y sagitario.


Aquests enllaços ens permeten escoltar les tonades d’algunes de les cançons:

http://www.cielosdepapel.com.ar/05_escuchar/escuchar_juegos_con_palmas/juegos_con_palmas_2.mp3

http://guindo.pntic.mec.es/~dart0000/verde.html#A%20JUEGOS%20DE%20PALMAS

MILIQUITULI... sense youtube no seria el mateix

Les polítiques de control de natalitat i les seves conseqüències (S.U.1)

LE PREMIER SIÈCLE APRÈS BÉATRICE, d'Amin Maalouf. (Goncourt, 1993)
http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_premier_si%C3%A8cle_apr%C3%A8s_B%C3%A9atrice

Una ressenya de José Suñer força correcta: http://http//www.ciencia-ficcion.com/opinion/op01147.htm


"Depuis quelques mois, des bruits couraient selon lesquels les filles en bas âge auraient été enlevées par des gangs de sordides traficants afin d'être "vendues" dans des contrées qui en manquaient. (...) Dans le Nord, les générations creuses arrivaient à maturité. (...) le pire avait pu être évité (...), le déséquilibre entre garçons et filles demeurait modeste quand on le comparait avec les distorsions du Sud. Tout de même, il n'était pas insignifiant, et c'est à lui que les spécialistes attribuaient la subite montée de la délinquance parmi les adolescents. Certaines sociétés avaient connu, au lendemain des guerres, des périodes où les femmes étaient en surnombre; malgré la détrsse, malgré les privations et les contingentements, il s'agissait, au regard de l'Histoire, de plages apisibles où les humains reprenaient leur souffle; jusqu'ici, on n'avait jamais pu observer, grandeur nature, des sociétés où les jeunes mâles seraient en surnombre écrasant.
(...) Les rumeurs d'enlèvements n'étaient qu'un symptome du mal. On renforça la surveillance dans les maternités, devant les garderies, lesécoles; je bénissais le ciel chaque jour que Béatrice ait eu un garçon; ceux qui avaient des filles devaient les escorter sans arrêt; même adolescentes, elles devaient être accompagnées, de préférence par plus d'une personne."


Le premier siècle après Béatrice (Livre de Poche, 1992)
El primer segle després de Beatrice (Proa, 1998)
El primer siglo después de Beatrice (Alianza Editorial ,1992)

Desconec la qualitat de les traduccions, és per això que us recomano que, si podeu, aneu directament a l'original.

TIBET (S.U.1)

La veritat sobre els monjos del Tibet?

Aquelles "xuxes" (S.U.1)

...algú hi troba a faltar alguna de les "xuxes" de la seva infància?

A mi només m'ha faltat trobar els "cubalibres", uns caramelets petitons (2 per una pela) amb gust de coca-cola que venien al costat de la meva escola...

Us recordàveu dels "PEZ"? Anaven (i encara van) amb una mena de maquineta amb cap de Mickey o PatoDonald que "escopia" una pastilleta cada vegada.

... s'accepten comandes de PetaZetas (ja que a la metròpoli es veu que han deixat de fer-ne) i del que sigui!

PRESENTACIÓ...

Una vegada hi havia un grup de professors i un grup d'estudiants que no es coneixien, una vegada hi havia un restaurant japonès que no reservava taules... una vegada hi va haver un sopar i d'allà en van sortir tantes coses, que algú va tenir la idea i la necessitat de posar-les en un bloc...



CAPHARNAÜM, subst. masc.
A.− Fam. Lieu de désordre et de débauche.

[San Francisco] immense capharnaüm de tous les déclassés, où l'on jouait la poudre d'or, un revolver d'une main et un couteau de l'autre (Verne, Le Tour du monde en 80 jours, 1873, p. 142).


B.− P. anal.
1. Lieu où s'entasse un bric-à-brac d'objets divers :
1. ... elle fouillait ces fonds de magasins obscurs, capharnaüms où étaient enterrés des bustes, des cabinets florentins, des coffrets en porphyre, des marbres et des ors qui luisaient.E. et J. de Goncourt, Mme Gervaisais, 1869, p. 29.
2. Les bureaux du « génitron » en fait de terrible désordre, de capharnaüm absolu, de pagaye totale, on pouvait pas voir beaucoup pire... (...) un méli-mélo tragique, tout crevassé, décortiqué, toute l'œuvre à Courtial était là, en vrac, en pyramides, jachère...Céline, Mort à crédit, 1936, p. 413.
− Spéc., vx :
3. − Qui t'avait dit de l'aller chercher dans le capharnaüm? (...) L'apothicaire appelait ainsi un cabinet, sous les toits, plein des ustensiles et des marchandises de sa profession.Flaubert, Mme Bovary, t. 2, 1857, p. 93.
2. P. méton.

Amas confus d'objets en vrac, fouillis. Un capharnaüm de paperasses et de parchemins.
− P. compar. :
4. ... sa pensée était un capharnaüm, un bric-à-brac de juif, où étaient empilés dans la même chambre des objets rares, des étoffes précieuses, des ferrailles, des guenilles.R. Rolland, Jean-Christophe, La Révolte, 1907, p. 378.


Prononc. et Orth. : [kafaʀnaɔm]. Ds Ac. 1878-1932. Capharnion et cafarnion ds G. Sand, La Petite Fadette, p. 196, ds L. Vincent, La Langue et le style rustiques de George Sand dans ses « romans champêtres », 1916, p. 197. Étymol. et Hist. 1. 1649 « prison » (Mazarinade, Agréable et véritable récit de ce qui s'est passé devant et depuis l'enlèvement du roi..., Paris, J. Guillery : On en [des mutins] met in Capharnaum), attest. isolée; 2. 1833 « lieu renfermant des objets entassés confusément » (Balzac, Ferragus, p. 103); 1849 carphanion, carphanaüm (G. Sand, La Petite Fadette, p. 223). Du topon. biblique Capharnaüm, ville située au bord du lac de Tibériade, où Jésus fut assailli par une foule hétéroclite de malades faisant appel à son pouvoir guérisseur. Fréq. abs. littér. : 29. Bbg. Brüch (J.). Bemerkungen zum französischen etymologischen Wörterbuch E. Gamillschegs. Z. fr. Spr. Lit. 1927, t. 49, p. 316. − Darm. 1877, p. 45. − Pohl (J.). La Maison ds les fr. marginaux. Vie Lang. 1969, p. 81.

www.cnrtl.fr