divendres, 25 d’abril del 2008

TROBALLES / ENCUENTROS

Hola a tothom!


Aquests dies hem fet un munt de troballes increïbles que crec que són dignes de posar al blog per tenir-les ben presents i no perdre-les enmig de tant de mail! I és que es veu que els respectius de dues grans dames de la nostra coneixença són una mena de tresoret literari que acabem de descobrir!!!

Aquí teniu les ressenyes per si us ve de gust aventurar-vos en les seves lectures!

En resumen, que hemos descubierto que los respectivos de dos queridísima amigas (virtuales, para muchos) son un tesoro literario! Aquí van las reseñas por si os apetece descubrir un poco más al respecto...




Lleugera la meva cendra (Història secreta d'un soldat republicà)
de Xavier Botet
Editorial El viatge de la literatura, 2001

Igualada
205 pàgines
ISBN: 84-931989-0-0




http://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/fitxa11.htm


Prenent com a eix uns fet ocorreguts durant la guerra civil espanyola de 1936 i que, segons sembla, tot i la seva inversemblança, van ser reals, l'autor encadena un seguit de petites obres que fan molt difícil -cosa sorprenent en una novel·la que no és de misteri- trobar el punt idoni per posposar la seva lectura. Narració, poesia, conte, assaig es barregen hàbilment en una unitat que tracta temes tan diversos com la història, la religió, l'amor, l'ecologia, la lingüística catalana, la geografia, la medicina, l'ètica, la ciència, la justícia o l'esport.
Hom podria acusar l'autor de superficialitat, d'haver perdut l'oportunitat d'aprofundir en molts d'aquests aspectes que se'ns revelen interessantíssims. Pensem, però, que Xavier Botet ha pretès precisament això, en un exercici de puntillisme literari, donar la seva visió sobre un munt de temes d'una forma àgil i intel·ligent. De fet, és molt difícil expressar tants pensaments amb menys paraules. En aquest cas, la lleugeresa de la novel·la afecta al continent, però en cap cas al contingut i és aquesta una de les seves virtuts: no cansar mai el lector.
Lleugera la meva cendra és un gran conte, que és el que en definitiva s'amaga arrera d'una gran novel·la: la fascinació que produeix l'art de narrar amb destresa una bona història.
Lleugera la meva cendra és, en definitiva, una novel·la fàcil de llegir, difícil de deixar i, sobre tot, molt més profunda, pensada i completa del què en un principi podria semblar.



Kònik i les balenes
Kònik i el riu
de Xavier Botet
Editorial Salvatella, 2003
Barcelona
48pàgines
ISBN: 84-8437-348-7



http://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/fitxa12.htm


La sèrie Kònik consisteix en contes il·lustrats (amb la col·laboració de Marcial Fernández Subirana) destinats a infants de 2 a 12 anys que, amb un llenguatge molt acurat, tracten temes relacionats amb la conservació de la Natura. Els títols publicats fins ara són: Kònik l'esquimal, Kònik i les balenes i Kònik i el riu.

Val a dir que Editorial Salvatella fa un donatiu de 0.6 Euros a la Fundació Natura per cada llibre venut.



RONDALLES DE LA VALL D'ALBAIDA I L'ALCOIÀ
recollides per Francesc Gascón i il·lustrades per Paco Camús


Ajuntament d'Ontinyent (1999)
208 pàgines.
ISBN: 84-89195-12-9



“Potser us preguntareu per què una persona, com ara, jo, “li pega” per recollir rondalles en comptes de fer coses “més productives”. Si penseu així, aneu ben enganyats. Recollint, transcrivint i estudiant aquestes rondalles he passat algunes de les millors estones de la meua vida. M’he pogut acostar a tot un univers de paraules i expressions valencianes que m’han enriquit molt com a persona i a nivell d’estudis.
Ho vaig fer al principi una miqueta “egoistament”, per dir-ho d’alguna manera. Per afany de recordar unes paraules i unes històries que se m’escapaven de la memòria. Després, perquè cap d’aquestes rondalles i paraules no es perdera per a sempre i continuaren vives en la memòria de tots.
Encara recorde la gogera que tenia quan vaig recollir les primeres cinc rondalles i em pensava que ja era tota una gran cosa! Vist des de la perspectiva d’aquests anys, pense que la tasca ha estat bastant fruitosa.
Segur que n’hi ha moltes més. Aquestes són les que jo he pogut recollir. Si les llegiu, hi trobareu moltes històries diferents, que poden haver passat a qualsevol dels nostres pobles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià.
Si amb aquest llibre aconseguesc que una part del nostre rondallari no es perda i que, a més a més, la gent que les llija les conte als seus fills o, si són xiquets, als seus companys; si aconseguesc que algú s’interesse per l’ús, l’estudi i el conreu de la nostra llengua, em consideraré pagat amb escreix”.

Del pròleg al llibre. Francesc Gascon.


dimecres, 9 d’abril del 2008

MUSIQUETES




Per als "babyuocs", les seues mares... i per a tots els públics.


dilluns, 7 d’abril del 2008

MÉS ENDEVINALLES/ MÁS ADIVINANZAS

Menys poètica i elegant que la de la Cristina però infalible per desconectar una miqueta...

Al costat d'un riu (o d'una bassa o d'una font o del que vulguem) tenim dues garrafes buides. Una és de 3 litres i l'altra de 5.
Si necessitem 4 litres d'aigua i no tenim res més a l'abast que les dues garrafes (i l'aigua del riu, clar), com ho hauríem de fer?

Apa, letrados, tot vostre l'exercici matemàtic!

Menos poética y elegante que la adivinanza de Cristina pero útil para desconectar un poco de todo...

Si estando al lado de un río (fuente o sucedáneos) tenemos dos botellas de agua, una de 3 y una de 5 litros (vacías), y necesitamos llevarnos 4 litros de agua, ¿cómo lo haríamos? (se entiende que, aparte del agua del río/fuente y de las dos botellas -y de nuestra propia inteligencia- no tenemos nada más).

¡Todo vuestro!

diumenge, 6 d’abril del 2008

¿Qué será, será?

Os paso una adivinanza que siempre me ha gustado mucho, es... elegante y bella (si se puede hablar así de una adivinanza :) )

Besos!
Cristina


Cuando pronuncias mi nombre desaparezco, ¿quién soy?

dijous, 3 d’abril del 2008

Cites de pel·lícula

Hola!
Una de les meves grans passions en aquesta vida són les pel·lícules. Us passo una petita reflexió a base de cites de pel·lícula (i alguna altra) que vaig escriure un dia.
Una abraçada!
Cristina

DUBTE: “¿Qué será de ti, oh Dios, cuando yo muera?” Rainer Maria Rilke
REALITAT: “La vida és allò que et passa mentre fas altres plans” John Lennon
ACCEPTACIÓ: “Si no fuera esto, sería cualquier otra cosa” Mitch Baylor (Elizabethtown)
EMPENTA: “Sólo tú puedes decidir qué hacer con el tiempo que se te ha dado” Gandalf (LOTR: Fellowship of the Ring)
AIXECAR-SE: “Todos fracasamos, el coraje es el intento” Jeremy (En un rincón de la Toscaza)
CONFIAR: “En la mitad del camino de mi vida me encontraba en una selva oscura y había perdido la senda que seguía. Al final, volvería a encontrar el buen camino aunque en el lugar más inesperado” Patch citant a Dante (Patch Adams)
TORNAR-SE A AIXECAR: “Cuando huye la suerte ¿sabes qué hay que hacer? ¡Sigue nadando!” Dori (Buscando a Nemo)
TRANSFORMAR: “Tienes que ver lo que los demás no ven, ver lo que los demás deciden no ver por temor conformismo o pereza, ¡ver el mundo de forma nueva cada día!” Arthur Mendelson (Patch Adams)
DECISIÓ: “No, no lo intentes, hazlo o no lo hagas, pero no lo intentes” Yoda (Star Wars V)
ESPERANÇA: “Recuerda, Red, que la esperanza es algo bueno, quizá lo mejor de todo y las cosas buenas no mueren” Andy (Cadena Perpetua)

dimecres, 2 d’abril del 2008

JO VULL TREBALLAR A GOOGLE

Si faig algun comentari, ploro...

dimarts, 1 d’abril del 2008

CANÇONS DE "FILAS Y PASEÍLLOS"

Seguint amb la dinàmica de les "cançons de palmas"...

A LA HOJA VERDE
A la hoja hoja verde,
a la hoja de laurel ¡De laurel!
Ha pasado una señora,
¿cuántas hijas tiene usted? ¡Tiene usted!
A la rubia/ A esa no la quiero
por fea y llorona,
a la morena/ A esa sí la quiero
por guapa y hermosa.
Parece una rosa,
perece un clavel,
parece la hija
de doña Isabel.


SOY CAPITÁN
Soy capitán (bis)
de un barco inglés (bis)
y en cada puerto
tengo una mujer.
La rubia es (bis)
fenomenal (bis)
y la morena
tampoco está mal.
Si alguna vez (bis)
me he de casar (bis)
Me casaría con...
Esta mujer

(i es tria una de les nenes de la fila)


MI PADRE ES CAPITÁN
Mi padre es capitán,
Mi tío es coronel
Y me dan de comer
lo que sobra del cuartel.

Y todos los soldados
Al verme pasar
se levantan,
me saludan
y empiezan a cantar:

Marinerita,
niña bonita,
si tú supieras
lo que es amor,
amor, amor,
una semana
de buena gana
tu me darías tu corazón, tu corazón.

Ay, que me debes una,
ay, que me debes dos,
ay, que me debes el alma
y el corazón, chimpón.


Per sort o per desgràcia, aquestes es deuen haver perdut perquè al YouTube no n'hi ha cap constància... i si no estan al YouTube...