dilluns, 22 de desembre de 2008

Bon Nadal!

Jo també sóc dels Reis d'Orient, però no calia ser tan radicals, no?




diumenge, 7 de desembre de 2008

COSES QUE M'AGRADEN...

Al supermercat, un home de mitjana edat que segueix el ritme del fil musical mentre tria entre dues marques de suavitzant per a la roba.

Al carrer, l'àvia que arremanga els pantalons del seu nét perquè faci pipi al tronc d'un arbre.

A la feina, en arribar-hi, el post-it que s'ha desenganxat del marge de la pantalla de l'ordinador i s'ha quedat capgirat damunt el teclat.

A casa, els cafès descafeïnats de sobre, el diumenge al matí, mentre tothom dorm i només se sent el run-run de la rentadora acabada de posar.

Al pati, a l'estiu, l'olor de la roba acabada d'estendre i l'escalfor del sol al clatell.

Al llit, ara, els llibres: El libro de la almohada de Sei Shonagon i La première gorgée de bière de Ph. Delerm.

:-)

diumenge, 23 de novembre de 2008

VA DE CUINA

He fet un descobriment que estic obligada a compartir:

FAST SAUMON AL VINAGRE DE MÒDENA

Posar els talls de salmó fresc en un plat, posar-ho al microones, cuidant de tapar-ho amb la tapa "protege microondas", a màxima potència (850w) durant 2minuts 20 segons (els 20 segons no sé si són imprescindibles però la peixatera m'ho va dir molt seriosa i jo vaig seguir les intruccions religiosament). Canviar els lloms de salmó de plat (deixen anar una mica d'aigua) i alegrar-ho amb una mica de sal (gruixuda fa més bonic) i un rajolí de vinagre de Mòdena (jo ho faig amb crema de vinagre de Mòdena).

Espectacular, de veritat i, sobretot, espectacularment ràpid.
He tardat més a escriure-ho que a fer-ho.

Una abraçada i bon profit!!

COSES QUE EM FASCINEN DE...

LES PELIS YANKIS (serie B, C...):




El "triturador de basura" que hi ha dincs la pica.

Les bosses de paper del supermercat.

Quan estan nerviosos no fumen, seria un exemple terrible, ara bé, el whisky, cognac o el que sigui, que no falti...

Les mosquiteres de les portes de les cases... que per cert sempre estan obertes quan algun lladre, violador o asssassí en sèrie corre per allà a prop. Més o menys com les portes dels cotxes. Realitat o llicència cinematogràfica?

Els cignes de paper de plata que s'emporten del restaurant quan els ha sobrat el menjar (d'acord, això fa molt de temps que no ho veig, però m'encantava).

Els envasos de menjar xino per emportar (perquè els del xino de Sabadell ho porten en un trist envàs de plàstic?) i les galetes amb missatge (una vegada en un xino de Madrid ens van donar galeta amb missatge i una mica més i ploro de l'emoció tot i que el missatge era desesperançador: "alguien que te quiere te hará llorar", o alguna cosa per l'estil).

Les persecucions automobilístiques en què ningú pren mal tot i que es crea un desgavell considerable d'autobusos i taxis entrecreuats enmig de la cinquena avinguda.

Els uniformes de les cambreres de bar de carretera i la "mielita" amb el cafè sempre a punt.

Les taquilles dels instituts... algú ha tingut mai taquilla a l'institut?!!


Les pelis que miren a la tele... sempre pelis antigues en blanc i negre (deu ser una qüestió de drets d'imatge, imagino).

Les garrafes de llet.

...

dimecres, 12 de novembre de 2008

Illes desertes


Quin llibre us enduríeu a una illa deserta en el cas que només us en poguéreu endur un?

I no s'hi val a dir un llibre electrònic on hi caben molts, com vam veure l'altre dia pel matí!

No, no, no. Una mica d'imaginació...




Jo encara hi pense, però...


Qui s'anima primer?

La foto és de xtec.cat.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

KOSMOPOLIS 08


Què, us hi apunteu?
A mi em tempta desmesuradament el títol d'una de les conferències :"La vida després de Google".
No me la perdré per res del món!

dilluns, 29 de setembre de 2008

dilluns, 22 de setembre de 2008

dijous, 18 de setembre de 2008

QUINES GANES DE TORNAR A COMENÇAR EL CURS!




ELECTRONIC LITERATURE COLLECTION


Tot una troballa!
Increïble.
Com sempre, un gran descobriment de la mà d'Hermeneia!

dilluns, 18 d’agost de 2008

dijous, 31 de juliol de 2008

Benvinguda Uma


Moltes felicitats!

I una cançoneta de Maria Mercè Marçal amb el desig d'un futur molt feliç.

*******************************

Cançons de paper fi

Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.

dimecres, 9 de juliol de 2008

AMÉLIE-LES-CRAYONS

Un descobriment impecable...

dilluns, 7 de juliol de 2008

DIES DE DANSA

El XVII Festival Internacional de Dansa Contemporània en Paisatges Urbans ha arribat a Sabadell en el marc de les "30 nits" /DIES DE DANSA de la mà dels ballarins: Eddie Ladd, Yiphun Chiem-Tribal Sarong, Ariadna Estalella, Vanilton Lakka, Styl'o'Styl i la Cia. Metros de Ramon Oller.



No deixeu de fer una ullada a les seves interessantíssimes propostes!!!


video

EDDIE LADD

Només uns segons de la seva performance (Sawn-off Scarface) en què, en tan sols 12 minuts, resumeix oralment i corporal la trama de la pel·lícula de Scarface no sense un àcid punt irònic.

video

YIPHUN CHIEM- TRIBAL SARONG

"APSARA" és una narració sense paraules... un espectacle elegant i desconcertant que fusiona la dansa i el teatre tradicionals de Cambodja amb la cultura hip-hop, una miscel·lània de passat i present, d'Orient i Occident, de masculinitat i feminitat.

video

VANILTON LAKKA

Una interessantíssima reinterpretació del tango a través del duet brasiler que, en el seu espectacle "O corpo é a mídia da dança?" es pregunten: "En un mundo cada vez más informatizado, cuáles ón las posibilidades de construcción de lo que podemos entender como danza?".

diumenge, 29 de juny de 2008

MITOLOGIA CYBORG

Un petit descobriment per gaudir del que queda de diumenge...


Sèrie Bionic Angel (2006-2008)


Dànae i Laokoon






dimarts, 10 de juny de 2008

Mai dones per finit...


Una veu, la de Miquela Lladó, canta un poema de Miquel Àngel Riera.




La lletra la teniu ací: http://miquelallado.com
És un poema que trobareu a El pis de la badia, Barcelona, Columna, 1992

I l'estiu, ja hauria d'arribar, no?


diumenge, 8 de juny de 2008

EUREKA!!!!!



Encara no m'ho puc creure!
Ja he trobat aquella pasta tòxica d'olor inoblidable!

He trobat, a més, un lloc de la Costa Brava on encara en venen (a una tenda de l'Estartit)!!
Segur que estan caducats i súper prohibits, però el proper dia que hi vagi en compro i us ensenyo quines bombolles més artificials que queden!!!

Bon inici de setmana!

FELIZ SEMANA!

divendres, 6 de juny de 2008

Nou moment nostàlgic

Sepultada per una pila de roba per rentar, plegar i planxar, una cuina que sembla la jungla de cristal durant una vaga del personal de neteja, una agenda sense ni un espai en blanc i un ordinador ple de banderetes vermelles, amb un sol espai buit en tota la meva voràgine domèstica (la nevera)... només m'ha vingut una cosa al cap...

Jejejejeje


Bon cap de setmana!!!

QUIEN PUDIERA!!!








dimecres, 28 de maig de 2008

Moment(o) Nostàlgic(o)



Després del "momento Peta Zeta" de fa uns mesos, avui m'ha agafat el "momento Blandi Blub" mentre intentava explicar-li a la meva filla de 7 anys que quan jo era petita com ella jugava amb una mena de moc fluorescent que venia dins d'un potet com d'escombraries...

No cal que us digui que m'ha mirat amb cara de "què diu aquesta ara?" i ha seguit parlant del súper novedós i fantàstic joc que ha portat una companya de l'escola a l'hora del pati (res, un sac de fer pets amb disseny modernitzat)...

Ja no he ni intentat parlar-li d'una mena de bombolles de sabó de colors, que no eren de sabó sinó d'un material segurament extremadament tòxic que es quedaven com fixades, perquè no recordo ni com es deien sinó tan sols l'olor que feien... algú les tenia?! Algú recorda com es deia?

Aix... això de fer-se gran! ;-)))

Versió(n) Camilo Sesto

És culpa de l'Oreto que m'ha passat el link!!!



jejeje



En tot cas, a mi m'encanta la versió!
Llàstima de no haver trobat l'obra de teatre...


divendres, 23 de maig de 2008

Una gran canción

Hola!

Os paso el este link a youtube para que podáis disfrutar de esta versión de "Gethsemane" de Jesucristo Superstar en la voz de Drew Sarich. Tuve la suerte de verle actuar en Londres haciendo de Jean Valjean en "Los Miserables". IM-presionante!

http://es.youtube.com/watch?v=SkrJmxjw67I&feature=related

Un fuerte abrazo!

Cristina

dilluns, 19 de maig de 2008

Poesia...


RAONS

poema
festa dels mots
contactes inesperats
salts
d'una paraula a l'altra

esclats d'imatge
esclats de sentit

lligams secrets
entre els mots i els objectes

sostenen els mots
les imatges que fan possibles les coses

*
el vers
mesura de l'instant
l'instant
de la construcció del vers

una porta tancada sense pany

parèntesi de realitat
a l'interior de la realitat
sense parèntesi

silenci fet paraules
silenci parlat
perlat
com un collar impalpable
però visible

visibilitat de les imatges
amb peus de mots
s'aixequen damunt la pàgina

el ritme del poema
la respiració del poema

pulsacions
temps
espais plens i buits

ritme de la veu
ritme de la imatge

ritme dels silencis
dels espais blancs

ritme de la mirada
del vent
del pensament

sagetes convergents
a l'instant
a l'enfilall d'instants
del poema

*
la fosca llum
que il·lumina l'instant
per quin sentit
ens entra i ens travessa?

s'atura el temps
en el poema

fulles i herbes
dels marges del riu
Albert Ràfols-Casamada, Paranys i raons per atrapar instants

dijous, 15 de maig de 2008

AFORISMES LLETRAFERITS (JOAN FUSTER)


Hola a tots!


Fa dies que tinc pendent de penjar una sèrie de textos i frases que hem anat recollint entre tots, o sigui que aquí els teniu!!!


"Más vale tarde que nunca", no?




Fragment a l'entrada de "Plagi" de Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos:

"(...)más vale plagiar una obra buena que ser original escribiendo un texto malo. O en sus propias y literales palabras, que no quiero parafrasear ni plagiar: "Desde un punto de vista serio y utilitario, es preferible que se escriban plagios de cosas sensatas que no que se escriban necedades originales. Será mejor que el público lea repeticiones provechosas, en lugar de ineptitudes imprevistas. André Gide, que no se inclinaba a los optimismos idiotas, lo puntualizó: 'Todo está dicho ya; pero, como nadie escucha, hay que volverlo a decir'. La tediosa displicencia del Eclesiastés --nihil novum sub sole queda redimida. Hay que volver a decirlo todo, porque 'nadie escucha'. Los 'originales' de todo tipo, ilusos, no serán sino una anécdota contraproducente. Más vale 'plagiario' positivo que no un 'original' superfluo. Uno de los secretos de la didáctica es la repetición, y si atribuimos a la literatura una función activadora y responsable, no desdeñaremos este recurso."La contrapartida es imaginable. Para plagiar, para plagiar 'bien', es necesario mucho talento. Quizá por eso, tanto como por cualquier otra razón, no se produce hoy el plagio a gran escala. Plagiar, a estas alturas, es una operación aproximadamente tan difícil como inventar, iinventar 'bien' por cuenta propia. Se necesita un tacto especial para saber escoger un pasaje digno de ser plagiado. No todo el mundo lo tiene. El 'buen plagio' sólo se justifica por su utilidad. Conviene 'repetir', evidentemente: pero según qué. Siempre he pensado que lo peor del plagio no es que sea un robo, sino que sea una redundancia. Matizo ahora: lo peor del plagio es que sea o pueda ser redundancia sin valor. Además, la 'repetición' no será nunca 'escuchada' si se reduce a pura y taxativa 'repetición'. Una 'repetición' es honorable y eficiente cuando no sólo reitera una idea o una advertencia ya hecha, sino cuando la reitera con unos alicientes nuevos que la refresquen y la restituyan a un esplendor sugestivo y fragante. El plagiario ha de 'disimular' que 'plagia', suponiendo que quiera ser aceptado por sus lectores. No hay ningún 'plagiario' decidido que confiese sus plagios. Habitualmente, cuando nos apoderamos de conceptos o de palabras ajenas, nos apresuramos a citar nuestras fuentes. El plagiario evita la mención de sus materiales básicos; pero, como quiere hacerlos pasar por suyos, ha de asimilárselos y aumentarlos, con el fin de que la 'repetición', tenga un atractivo particular. Y en este punto --creo yo--, 'plagio' y 'originalidad' se reúnen y se acuerdan. Lo importante de los 'plagios' de Stendhal es que los lugares plagiados parecen ser un Stendhal auténtico. Desde el momento en que Stendhal consigue que la 'confusión' se produzca, el 'plagio' queda cohonestado. Es preciso el genio de un Stendhal, la inteligencia de un Stendhal, para que eso sea factible. No, no es sencillo 'plagiar'..."

Joan Fuster, 'Nuevos ensayos civiles'.

Traducción de Justo Serna y Encarna García Monerris. Madrid, Espasa, 2004.


Gràcies, Joan Elies!

Ara una selecció excel·lent de la mà de l'Oreto:



AFORISMES “lletraferits”

1. Els possessius: heus ací unes formes gramaticals realment pertorbadores. [CPI, p.35,6]
2. No sols la riquesa de pensament d’una persona, sinó també la seva complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domine i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua
[1]. [CPI, p. 38, 7]
3. Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l’un i de l’altre- només tenim una defensa: la ironia.
4. ¿Qui es podrà desdir de res que haja dit? Quan ens convé, revoquem les nostres paraules; però això és només en aparença.
5. Cada paraula és ja, en si, una perífrasi.
6. CONSELL A MI MATEIX.- Que cada paraula teua siga, almenys, una reticència.
7. Diu realment el poeta allò que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entenga alguna cosa. Que si no és el que ell diu, és el que jo estava a punt de dir-me. [p.65,5]
8. DE L’ESTIL LITERARI.- No sempre la senzillesa és compatible amb l’exactitud
[2].
9. Donat un vocabulari més o menys suggestiu, la filosofia és gairebé una qüestió de sintaxi, com la poesia és gairebé una qüestió de prosòdia. [p.68,1]
10. És sorprenent, quantes ximpleries podem dir pel nostre compte –i el que em sembla pitjor: amb la consciència tranquil·la-, emparant-nos en la cita d’un autor il·lustre.
11. Ja ho saben vostés: en poesia, hi ha teories que reposen sobre la inspiració, i n’hi ha d’altres que donen la primacia al càlcul. Hi ha bons poetes inspirats, i bons poetes calculadors. Tanmateix, si bé es mira, la inspiració no és sinó un càlcul, però tan ràpid i misteriosament automàtic, que gairebé no sembla càlcul. [p.72,1]
12. Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
13. RISC DE L’EXÈGESI.- El crític pot acabar creient que l’obra que comenta ha estat escrita exclusivament perquè ell hi exercesca el seu ofici de comentarista.
14. Les metàfores -les bones metàfores- no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això els poetes les usen copiosament
[3]. [76,5]
15. Qui té llengua, de Roma ve. [83,4]
16. MUTATIS MUTANDIS.- Temeu l’home d’un sol periòdic (Sant Agustí). [p.86,1]
17. Siga el que siga el seu fons literal, les interjeccions tenen sempre un no sé què de conjur.
18. Tot depén de la paraula.
19. La ironia necessita còmplices. [127,3]
20. No és que m’agrade dir «jo»; és que no tinc dret a parlar amb un altre pronom personal. [p.129,1]
21. Tinc confiança en la lletra. Qualsevol paraula escrita, bé siga per se, bé siga a contrario sensu, acaba sempre per ser revolucionària. Tot és qüestió de saber llegir.
22. Un bon llibre sempre és una provocació.
23. Compara i començaràs a entendre. [p.152,2]
24. Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de «gasos nobles», i d’un gos «sense amo» en diem un gos «abandonat», i no un gos «lliure». [169,6]


[1] Cfr. Babels i babilònies: «LES LLENGÜES DE DEMÀ.- El major o menor domini d’una llengua condiciona –no dic “determina”- la subtilesa o el vigor d’“idees”, “sentiments” i “càlculs”.»
[1] A «Notes per a l’estudi de Josep Pla» [1965], dins Contra el Noucentisme, 1977, pàg. 185, J. Fuster diu: «La claredat i la simplicitat no sempre són compatibles amb l’elegància retòrica.»
[1] A Les originalitats diu: «El poeta es veu obligat a acudir a la metàfora, precisament, perquè la cosa que vol dir no és la cosa indicada pel nom quotidià.»


BONA LECTURA!!

diumenge, 11 de maig de 2008

WOMEN IN ART

by Philip Scott Johnson

500 Years of Female Portraits in Western Art

Music: Bach's Sarabande from Suite for Solo Cello No. 1 in G Major, BWV 1007 performed by Yo-Yo Ma

Nominated as Most Creative Video2007 YouTube Awards

dimarts, 6 de maig de 2008

FRASE "COUP DE COEUR"

Primer de tot, hola a tothom i molt bona entrada al mes de maig (és un mes que m'encanta, què voleu que us digui!).

Avui us regalo una frase que he robat d'un company de la UOC (gracies Luís Rodrigo)...
No me n'he pogut estar!!!

Aquí la teniu:

"la originalidad es simplemente falta de bibliografía"

Oi que és fantàstica?!!

BONA SETMANA!!!

divendres, 25 d’abril de 2008

TROBALLES / ENCUENTROS

Hola a tothom!


Aquests dies hem fet un munt de troballes increïbles que crec que són dignes de posar al blog per tenir-les ben presents i no perdre-les enmig de tant de mail! I és que es veu que els respectius de dues grans dames de la nostra coneixença són una mena de tresoret literari que acabem de descobrir!!!

Aquí teniu les ressenyes per si us ve de gust aventurar-vos en les seves lectures!

En resumen, que hemos descubierto que los respectivos de dos queridísima amigas (virtuales, para muchos) son un tesoro literario! Aquí van las reseñas por si os apetece descubrir un poco más al respecto...




Lleugera la meva cendra (Història secreta d'un soldat republicà)
de Xavier Botet
Editorial El viatge de la literatura, 2001

Igualada
205 pàgines
ISBN: 84-931989-0-0




http://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/fitxa11.htm


Prenent com a eix uns fet ocorreguts durant la guerra civil espanyola de 1936 i que, segons sembla, tot i la seva inversemblança, van ser reals, l'autor encadena un seguit de petites obres que fan molt difícil -cosa sorprenent en una novel·la que no és de misteri- trobar el punt idoni per posposar la seva lectura. Narració, poesia, conte, assaig es barregen hàbilment en una unitat que tracta temes tan diversos com la història, la religió, l'amor, l'ecologia, la lingüística catalana, la geografia, la medicina, l'ètica, la ciència, la justícia o l'esport.
Hom podria acusar l'autor de superficialitat, d'haver perdut l'oportunitat d'aprofundir en molts d'aquests aspectes que se'ns revelen interessantíssims. Pensem, però, que Xavier Botet ha pretès precisament això, en un exercici de puntillisme literari, donar la seva visió sobre un munt de temes d'una forma àgil i intel·ligent. De fet, és molt difícil expressar tants pensaments amb menys paraules. En aquest cas, la lleugeresa de la novel·la afecta al continent, però en cap cas al contingut i és aquesta una de les seves virtuts: no cansar mai el lector.
Lleugera la meva cendra és un gran conte, que és el que en definitiva s'amaga arrera d'una gran novel·la: la fascinació que produeix l'art de narrar amb destresa una bona història.
Lleugera la meva cendra és, en definitiva, una novel·la fàcil de llegir, difícil de deixar i, sobre tot, molt més profunda, pensada i completa del què en un principi podria semblar.



Kònik i les balenes
Kònik i el riu
de Xavier Botet
Editorial Salvatella, 2003
Barcelona
48pàgines
ISBN: 84-8437-348-7



http://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/fitxa12.htm


La sèrie Kònik consisteix en contes il·lustrats (amb la col·laboració de Marcial Fernández Subirana) destinats a infants de 2 a 12 anys que, amb un llenguatge molt acurat, tracten temes relacionats amb la conservació de la Natura. Els títols publicats fins ara són: Kònik l'esquimal, Kònik i les balenes i Kònik i el riu.

Val a dir que Editorial Salvatella fa un donatiu de 0.6 Euros a la Fundació Natura per cada llibre venut.



RONDALLES DE LA VALL D'ALBAIDA I L'ALCOIÀ
recollides per Francesc Gascón i il·lustrades per Paco Camús


Ajuntament d'Ontinyent (1999)
208 pàgines.
ISBN: 84-89195-12-9



“Potser us preguntareu per què una persona, com ara, jo, “li pega” per recollir rondalles en comptes de fer coses “més productives”. Si penseu així, aneu ben enganyats. Recollint, transcrivint i estudiant aquestes rondalles he passat algunes de les millors estones de la meua vida. M’he pogut acostar a tot un univers de paraules i expressions valencianes que m’han enriquit molt com a persona i a nivell d’estudis.
Ho vaig fer al principi una miqueta “egoistament”, per dir-ho d’alguna manera. Per afany de recordar unes paraules i unes històries que se m’escapaven de la memòria. Després, perquè cap d’aquestes rondalles i paraules no es perdera per a sempre i continuaren vives en la memòria de tots.
Encara recorde la gogera que tenia quan vaig recollir les primeres cinc rondalles i em pensava que ja era tota una gran cosa! Vist des de la perspectiva d’aquests anys, pense que la tasca ha estat bastant fruitosa.
Segur que n’hi ha moltes més. Aquestes són les que jo he pogut recollir. Si les llegiu, hi trobareu moltes històries diferents, que poden haver passat a qualsevol dels nostres pobles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià.
Si amb aquest llibre aconseguesc que una part del nostre rondallari no es perda i que, a més a més, la gent que les llija les conte als seus fills o, si són xiquets, als seus companys; si aconseguesc que algú s’interesse per l’ús, l’estudi i el conreu de la nostra llengua, em consideraré pagat amb escreix”.

Del pròleg al llibre. Francesc Gascon.


dimecres, 9 d’abril de 2008

MUSIQUETES




Per als "babyuocs", les seues mares... i per a tots els públics.


dilluns, 7 d’abril de 2008

MÉS ENDEVINALLES/ MÁS ADIVINANZAS

Menys poètica i elegant que la de la Cristina però infalible per desconectar una miqueta...

Al costat d'un riu (o d'una bassa o d'una font o del que vulguem) tenim dues garrafes buides. Una és de 3 litres i l'altra de 5.
Si necessitem 4 litres d'aigua i no tenim res més a l'abast que les dues garrafes (i l'aigua del riu, clar), com ho hauríem de fer?

Apa, letrados, tot vostre l'exercici matemàtic!

Menos poética y elegante que la adivinanza de Cristina pero útil para desconectar un poco de todo...

Si estando al lado de un río (fuente o sucedáneos) tenemos dos botellas de agua, una de 3 y una de 5 litros (vacías), y necesitamos llevarnos 4 litros de agua, ¿cómo lo haríamos? (se entiende que, aparte del agua del río/fuente y de las dos botellas -y de nuestra propia inteligencia- no tenemos nada más).

¡Todo vuestro!

diumenge, 6 d’abril de 2008

¿Qué será, será?

Os paso una adivinanza que siempre me ha gustado mucho, es... elegante y bella (si se puede hablar así de una adivinanza :) )

Besos!
Cristina


Cuando pronuncias mi nombre desaparezco, ¿quién soy?

dijous, 3 d’abril de 2008

Cites de pel·lícula

Hola!
Una de les meves grans passions en aquesta vida són les pel·lícules. Us passo una petita reflexió a base de cites de pel·lícula (i alguna altra) que vaig escriure un dia.
Una abraçada!
Cristina

DUBTE: “¿Qué será de ti, oh Dios, cuando yo muera?” Rainer Maria Rilke
REALITAT: “La vida és allò que et passa mentre fas altres plans” John Lennon
ACCEPTACIÓ: “Si no fuera esto, sería cualquier otra cosa” Mitch Baylor (Elizabethtown)
EMPENTA: “Sólo tú puedes decidir qué hacer con el tiempo que se te ha dado” Gandalf (LOTR: Fellowship of the Ring)
AIXECAR-SE: “Todos fracasamos, el coraje es el intento” Jeremy (En un rincón de la Toscaza)
CONFIAR: “En la mitad del camino de mi vida me encontraba en una selva oscura y había perdido la senda que seguía. Al final, volvería a encontrar el buen camino aunque en el lugar más inesperado” Patch citant a Dante (Patch Adams)
TORNAR-SE A AIXECAR: “Cuando huye la suerte ¿sabes qué hay que hacer? ¡Sigue nadando!” Dori (Buscando a Nemo)
TRANSFORMAR: “Tienes que ver lo que los demás no ven, ver lo que los demás deciden no ver por temor conformismo o pereza, ¡ver el mundo de forma nueva cada día!” Arthur Mendelson (Patch Adams)
DECISIÓ: “No, no lo intentes, hazlo o no lo hagas, pero no lo intentes” Yoda (Star Wars V)
ESPERANÇA: “Recuerda, Red, que la esperanza es algo bueno, quizá lo mejor de todo y las cosas buenas no mueren” Andy (Cadena Perpetua)

dimecres, 2 d’abril de 2008

dimarts, 1 d’abril de 2008

CANÇONS DE "FILAS Y PASEÍLLOS"

Seguint amb la dinàmica de les "cançons de palmas"...

A LA HOJA VERDE
A la hoja hoja verde,
a la hoja de laurel ¡De laurel!
Ha pasado una señora,
¿cuántas hijas tiene usted? ¡Tiene usted!
A la rubia/ A esa no la quiero
por fea y llorona,
a la morena/ A esa sí la quiero
por guapa y hermosa.
Parece una rosa,
perece un clavel,
parece la hija
de doña Isabel.


SOY CAPITÁN
Soy capitán (bis)
de un barco inglés (bis)
y en cada puerto
tengo una mujer.
La rubia es (bis)
fenomenal (bis)
y la morena
tampoco está mal.
Si alguna vez (bis)
me he de casar (bis)
Me casaría con...
Esta mujer

(i es tria una de les nenes de la fila)


MI PADRE ES CAPITÁN
Mi padre es capitán,
Mi tío es coronel
Y me dan de comer
lo que sobra del cuartel.

Y todos los soldados
Al verme pasar
se levantan,
me saludan
y empiezan a cantar:

Marinerita,
niña bonita,
si tú supieras
lo que es amor,
amor, amor,
una semana
de buena gana
tu me darías tu corazón, tu corazón.

Ay, que me debes una,
ay, que me debes dos,
ay, que me debes el alma
y el corazón, chimpón.


Per sort o per desgràcia, aquestes es deuen haver perdut perquè al YouTube no n'hi ha cap constància... i si no estan al YouTube...

dilluns, 31 de març de 2008

Més llepolies...


He buscat la imatge del Frigodedo (que m'agradava més) però no l'he trobada. Com a substitut: el Frigopie!
Recorde que quan era menuda a L'Alcúdia, el meu poble, hi havia una "paradeta" de llepolies l'ama de la qual era una dona mooolt velleta que li deien la tia Pasqualeta. Nosaltres, en eixir de l'escola, anàvem a comprar xiclets de pesseta. La tia Pasqualeta estava allà asseguda al seu tendur menjant un plat de fideus del "putxero". No sé si cada dia menjava el mateix, però només la recorde menjant aquest plat!
Els xiclets de pesseta no eren massa bons però, clar, amb cinc "duros" tenies... 25 xiclets! En morir la tia Pasqualeta, s'acabaren els xiclets de pesseta, perquè només ella en venia.
Després van venir els recreatius que, a més de llepolies, tenien màquines de videojoc (Bubble, Tetris...) però ja no era el mateix. A l'Alcúdia ja no hi ha "paradetes" però ací, a Beneixama, que és un poble molt menut (1.800) hi ha el quiosc que s'assembla prou a una "paradeta", perquè és mínim i està tot col·locat com si fóra un trencaclosques.
Quin comboi això d'escriure a moltes mans! La teua foto de "xuxes", com veus Berta, m'ha transportat a la paradeta de la meua infantesa.

diumenge, 30 de març de 2008

CONTROLS D'ALCOHOLÈMIA (sense ambicions cinetífiques) (SU1)

Teories (mitjanament comprobades personalment) sobre els controls d’alcoholèmia nocturns.

SITUACIÓ:

Matinada del cap de setmana pels voltants de la zona de festa (i sempre que el mosso sigui un mosso i no una mossa… és així de cru -en tot cas "l'estudi" s'ha fet només en aquests paràmetres i a la zona de Sabadell)

OCUPANTS I CONDUCTOR:

NOI SOL:
Acostumen a parar

NOIA SOLA:
No acostumen a parar

NOI I NOIA:
Si condueix el noi: Acostumen a parar

Si condueix la noia: no paren MAI

NOIS SOLS:
Paren SEGUR (i piten segur! jejeje)

NOIES SOLES:
Paren SEGUR... ara, que també és molt probable que al final ningú hagi de bufar...


Em sembla que no em deixo cap altra combinació... evidentment, si al cotxe només hi van nois i el poli veu que qui condueix és una noia (combinació amb la qual segur que tampoc paren), llavors el que ha de bufar és el poli!

jeje... per casa vostra es reprodueixen els mateixos esquemes?

I algú, a part del Joan Elies, alies Joau (que té un historial considerable de parades i que sempre ha donat 0,0), té experiència diürna amb els controls d'alcoholèmia?!



MÚSICA I NACIONALISMES

Especial pel Joan Elies...





Música y nacionalismos en España. El arte en la era de la ideología
Encabo Fernández, Enrique
Editorial: Erasmus Ediciones / Vilafranca del Penedés, 2008
Idioma: Castellano
Páginas: 200 (24x16 cm.)
Encuadernación: Rústica con solapas

"Muchos son los estudios aparecidos en torno al año 98, especialmente desde el ámbito de la historia y de la literatura. En los últimos años, a la orientación de estos estudios ha pasado, de un carácter descriptivo que ponía el acento en la historiografía, a una cierta aproximación pluridisciplinar al fenómeno del 98 en España.A pesar de que estas nuevas líneas de investigación han aportado una nueva visión en el ámbito de la historia, el pensamiento, el arte o la literatura, en el campo de la música del 98 aún podemos encontrar entremezclados diversos acontecimientos que no aportan demasiada claridad a la hora de comprender cuál era el verdadero ambiente musical en la Península en torno al fin de siglo.Uno de los giros destacados en la musicología hispana pasa por la relectura interdisciplinar de nuestro pasado histórico.

En esta brecha es donde debe situarse este libro de Enrique Encabo, allí donde alcanza su indudable interés."

CONTENIDO:
"A la manera de un prólogo"
Introducción
1- La nacionalización de la cultura
2- El género chico y los difíciles tiempos de la Restauración
3- El género chico en el año 98
4- Gigantes y cabezudos, una obra del 98
5- Descentrando el centro: la nación catalana
6- La fiebre wagneriana en Barcelona
7- El arte en la era de la ideología




Aquestes són les dades del resum de la tesi de l'Enrique presentat al CorteInglés (el llibre, no la tesi).
Jo de música no hi entenc un borrall, i menys encara de teoria de la música, però sempre gaudeixo molt dels articles i les idees del Kike (i sobretot de les seves propostes).

Amb el risc de què em pengi quan se n'enteri, us passo una mini biografia seva i un parell d'enllaços on trobar alguns dels seus articles:


http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=498057

http://www.filomusica.com/filo33/encabo.html

http://www.ucm.es/info/especulo/numero26/orfeo.html




Enrique Encabo és Doctor en Teoria de la literatura i literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (a més de Llicenciat en musicologia i Diplomat en Magisteri Musical).
Ha treballat com a assessor de direcció artística del Gran Teatre del Liceu i actualment
és professor de la acultat d'Educació de la Universitat de Múrcia.

Ha participat en nombrosos congressos nacionals i niternacionals ("Cultural Conquests 1500- 2000" -Praga, 2003-, "New Directions in the Humanities" -Florencia, 2004-, entre d'altres) i és, a més, autor de nombroses publicacions sobre la interrelació entre l'art i el pensament a més d'un àutor de ficció reconegut amb alguns guardons com el Mario Vargas Llosa de cuento (2005) (Primer premi) o el Premi especial Salzillo (2007)(Finalista).

Actualment, com gairebé sempre, té en ment una infinitat de projectes que espero que ell mateix vulgui compartir amb nosaltres...

(Kike, no em matis!! jejej)



CANÇONS DE "PALMAS" més enllà del gènere, l'edat i la cultura






CANÇONS DE "PALMAS" POLÍTICAMENT INCORRECTES (S.U.1)

Per algun motiu que seria força llarg d’analitzar, es pot dir que es tracta, essencialment, d’un joc de nenes… em limito a transcriure algunes de les lletres de les cançons, les dissertacions són totes per vosaltres!

Per cert, també per algun altre motiu que desconec, no en sé cap en català ni tinc constància que existeixi.

Algunes tant servien per picar de mans com per saltar a corda.



DON FEDERICO (diferents versions)

1.
Don Federico, mató a su mujer
la hizo picadillo y la puso a cocer.
La gente que pasaba olía a chas!
y era su mujer que bailaba el chachachá.
Don Federico perdió su cazuela para casarse con una costurera
La costurera perdió su dedal para casarse con un general
El general perdió su espada para casarse con una bella dama
La bella dama perdió su abanico para casarse con don Federico
Don Federico le dijo que no, y la bella dama se desmayó.

2.
Don Federico mató a su mujer,
la hizo picadillo y la puso en la sartén.
La gente que pasaba olía a carne asada,
era la mujer de Don Federico.

Don Federico perdió su gorrera,
para casarse con la costurera.
La costurera perdió su dedal,
para casarse con Don General.
Don General perdió su espada,
para casarse con la Bella Dama.
La Bella Dama perdió su abanico,
para casarse con Don Federico.
Don Federico le dijo que no,
y la Bella Dama se desmayó.

Final 1.Al cabo de dos años le dijo que sí,
y la Bella Dama le dijo: "por aquí !"...

Final 2.Don Federico le dijo que sí,
y los dos juntitos se fueron a París.


EL VERDUGO SANCHO PANZA (diferents versions)

1.
El verdugo Sancho Panza
ha matado a su mujer
porque no tenía dinero
para irse, para irse al café
En el café había una casa,
en la casa una pared,
en la pared había una vía
por la vía, vía, vía pasa el tren.
En el tren había una vieja
que tenía un loro blanco
y el lorito repetía
"Viva Sancho, viva Sancho y su mujer!"

2.
El verdugo Sancho Panza, za
ha matado a su mujer, jer jer
porque no le daba dinero, ero ero
para irse, para irse al café.

El café era una casa, sa
que tenía una pared, ed ed
La pared tenía una vía, ía ía,
por la vía, por la vía pasa el tren.

En el tren había una vieja, ja
que tenía cuatro pelos, elos elos
y los cuatro que tenía, ía ía
eran cuatro, eran cuatro caramelos.


DOCTOR JANO, CIRUJANO

Doctor Jano cirujano,
Hoy tenemos que operar,
En la sala de emergencias,
A una chica de su edad.

Ella tiene 21 años,
Ud tiene un poco más.
Dr Jano cirujano
No se vaya a enamorar.

DON MACARRÓN CHISTERO (mil versions, i cap de comprensible…)

1.
Don Macarrón chistero
alamawé, alamawé
oteo teo tititi
oteo teo tititi
don-ma-ca-rron
chis-pon!

2.
Al macarrón chistero
Alamawea oté, oté, otititi
oté, oté, otitití
Ala guanchuzrí
Mierda para tí,
te la comes tú
te la doy a ti.

3.
Don Macarrón Chistero
A la de one,
Otero, tero, tris, tris, tris
Otero, tero, tris, tris, tris.

A la de one, two, three.


EN LA CALLE DE LA BOMBA

1.
En la calle de la bomba,
redonda, redonda,
hay una zapatería,
¡zapatos! ¡zapatos!
donde van las chicas guapas,
¡guapas! ¡guapas!
a tomarse las medidas:
cuarenta y seis.
Se levantan las falditas,
¡olé! ¡olé!
Se les ve la pantorrilla,
¡socorro! ¡socorro!
y el pobre zapatero,
¡zapatos! ¡zapatos!
se ha caído de la silla.
Morcilla, morcilla,
con pan y mantequilla.

2.
En la calle de la bomba, redonda, redonda.
Hay una zapatería, ía, ía.
Donde van las chicas guapas, guapas,
A tomarse las medidas (¡me va estrecho!).
Se levantan la “faldilla”,olé
se les ve la pantorrilla, ¡ay!
Y el maestro de la escuela,
se ha caído de la silla.
Lo han llevado al hospital, nino, nino (soroll d’ambulància, ¡cómo no!).
Lo han tenido que operar.

(i aquí falta una frase però no la recordo gens ni mica!)


EN LA CALLE 24… (El clàssic dels clàssics)

En la calle veinticuatro-tro
Ha habido un asesinato-to
Una vieja mató a un gato-to
Con la punta del zapato-to
Pobre vieja-ja
Pobre gato-to
Pobre punta del zapato-to

MARY POPPINS/PATO DONALD (Una qüestió de gènere?)

1.
Mary Poppins/Pato Donald
Va a la feria
A comprarse
Un par de medias.
Un par de medias,
No había
Mary Poppins/Pato Donald
Se reía.


DAN DAN DERO (Una altra d’incomprensible… sense comentaris)

Dan dan dero
Dan dan olé olé
Sí sí quiero,
Sí,sí, olé, olé
Mini mini eco
Mini mini yeye
Mini mini eco
Mini mini ye ye
Uco paco uco paco paco yeah


SOMOS CHICAS PISTOLERAS

Somos chicas pistoleras, rubias y morenas,
de la Santa Cruz, ¡la Santa Cruz!
Llevamos medias amarillas,
zapatos con hebillas y hablamos en francés: madame, monsieur.


(Un final que jo no recordo ni com es cantava ni com es feia però que he trobat “documentat”):

No nos gustan los chavales
que llevan coletilla, por eso les decimos:
¡Que toma, que dale, que no nos gustan los chavales!"

LOS SIGNOS DEL ZODIACO
Capricornio, leo, cancer,
aries, libra, piscis, tauro,
virgo, geminis, acuario,
escorpión y sagitario.


Aquests enllaços ens permeten escoltar les tonades d’algunes de les cançons:


http://www.cielosdepapel.com.ar/05_escuchar/escuchar_juegos_con_palmas/juegos_con_palmas_2.mp3

http://guindo.pntic.mec.es/~dart0000/verde.html#A%20JUEGOS%20DE%20PALMAS

MILIQUITULI... sense youtube no seria el mateix

Les polítiques de control de natalitat i les seves conseqüències (S.U.1)


LE PREMIER SIÈCLE APRÈS BÉATRICE, d'Amin Maalouf. (Goncourt, 1993)
http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_premier_si%C3%A8cle_apr%C3%A8s_B%C3%A9atrice

Una ressenya de José Suñer força correcta:
http://http//www.ciencia-ficcion.com/opinion/op01147.htm


"Depuis quelques mois, des bruits couraient selon lesquels les filles en bas âge auraient été enlevées par des gangs de sordides traficants afin d'être "vendues" dans des contrées qui en manquaient. (...) Dans le Nord, les générations creuses arrivaient à maturité. (...) le pire avait pu être évité (...), le déséquilibre entre garçons et filles demeurait modeste quand on le comparait avec les distorsions du Sud. Tout de même, il n'était pas insignifiant, et c'est à lui que les spécialistes attribuaient la subite montée de la délinquance parmi les adolescents. Certaines sociétés avaient connu, au lendemain des guerres, des périodes où les femmes étaient en surnombre; malgré la détrsse, malgré les privations et les contingentements, il s'agissait, au regard de l'Histoire, de plages apisibles où les humains reprenaient leur souffle; jusqu'ici, on n'avait jamais pu observer, grandeur nature, des sociétés où les jeunes mâles seraient en surnombre écrasant.
(...) Les rumeurs d'enlèvements n'étaient qu'un symptome du mal. On renforça la surveillance dans les maternités, devant les garderies, lesécoles; je bénissais le ciel chaque jour que Béatrice ait eu un garçon; ceux qui avaient des filles devaient les escorter sans arrêt; même adolescentes, elles devaient être accompagnées, de préférence par plus d'une personne."


Le premier siècle après Béatrice (Livre de Poche, 1992)
El primer segle després de Beatrice (Proa, 1998)
El primer siglo después de Beatrice (Alianza Editorial ,1992)

Desconec la qualitat de les traduccions, és per això que us recomano que, si podeu, aneu directament a l'original.

TIBET (S.U.1)

La veritat sobre els monjos del Tibet?




Aquelles "xuxes" (S.U.1)


...algú hi troba a faltar alguna de les "xuxes" de la seva infància?
A mi només m'ha faltat trobar els "cubalibres", uns caramelets petitons (2 per una pela) amb gust de coca-cola que venien al costat de la meva escola...
Us recordàveu dels "PEZ"? Anaven (i encara van) amb una mena de maquineta amb cap de Mickey o PatoDonald que "escopia" una pastilleta cada vegada.
... s'accepten comandes de PetaZetas (ja que a la metròpoli es veu que han deixat de fer-ne) i del que sigui!

PRESENTACIÓ...

Una vegada hi havia un grup de professors i un grup d'estudiants que no es coneixien, una vegada hi havia un restaurant japonès que no reservava taules... una vegada hi va haver un sopar i d'allà en van sortir tantes coses, que algú va tenir la idea i la necessitat de posar-les en un bloc...



CAPHARNAÜM, subst. masc.
A.− Fam. Lieu de désordre et de débauche.


[San Francisco] immense capharnaüm de tous les déclassés, où l'on jouait la poudre d'or, un revolver d'une main et un couteau de l'autre (Verne, Le Tour du monde en 80 jours, 1873, p. 142).


B.− P. anal.
1. Lieu où s'entasse un bric-à-brac d'objets divers :
1. ... elle fouillait ces fonds de magasins obscurs, capharnaüms où étaient enterrés des bustes, des cabinets florentins, des coffrets en porphyre, des marbres et des ors qui luisaient.E. et J. de Goncourt, Mme Gervaisais, 1869, p. 29.
2. Les bureaux du « génitron » en fait de terrible désordre, de capharnaüm absolu, de pagaye totale, on pouvait pas voir beaucoup pire... (...) un méli-mélo tragique, tout crevassé, décortiqué, toute l'œuvre à Courtial était là, en vrac, en pyramides, jachère...Céline, Mort à crédit, 1936, p. 413.
− Spéc., vx :
3. − Qui t'avait dit de l'aller chercher dans le capharnaüm? (...) L'apothicaire appelait ainsi un cabinet, sous les toits, plein des ustensiles et des marchandises de sa profession.Flaubert, Mme Bovary, t. 2, 1857, p. 93.
2. P. méton.


Amas confus d'objets en vrac, fouillis. Un capharnaüm de paperasses et de parchemins.
− P. compar. :
4. ... sa pensée était un capharnaüm, un bric-à-brac de juif, où étaient empilés dans la même chambre des objets rares, des étoffes précieuses, des ferrailles, des guenilles.R. Rolland, Jean-Christophe, La Révolte, 1907, p. 378.



Prononc. et Orth. : [kafaʀnaɔm]. Ds Ac. 1878-1932. Capharnion et cafarnion ds G. Sand, La Petite Fadette, p. 196, ds L. Vincent, La Langue et le style rustiques de George Sand dans ses « romans champêtres », 1916, p. 197. Étymol. et Hist. 1. 1649 « prison » (Mazarinade, Agréable et véritable récit de ce qui s'est passé devant et depuis l'enlèvement du roi..., Paris, J. Guillery : On en [des mutins] met in Capharnaum), attest. isolée; 2. 1833 « lieu renfermant des objets entassés confusément » (Balzac, Ferragus, p. 103); 1849 carphanion, carphanaüm (G. Sand, La Petite Fadette, p. 223). Du topon. biblique Capharnaüm, ville située au bord du lac de Tibériade, où Jésus fut assailli par une foule hétéroclite de malades faisant appel à son pouvoir guérisseur. Fréq. abs. littér. : 29. Bbg. Brüch (J.). Bemerkungen zum französischen etymologischen Wörterbuch E. Gamillschegs. Z. fr. Spr. Lit. 1927, t. 49, p. 316. − Darm. 1877, p. 45. − Pohl (J.). La Maison ds les fr. marginaux. Vie Lang. 1969, p. 81.

www.cnrtl.fr